VOLENTERÓS

ésser mercè (d'algú) SV, ésser la seva bona voluntat, venir-li de grat (A-M)

Que fos nostra mercè de anar llà personalment / Senyor, sia de vostra mercè manar-li que's segua (A-M)

▷ésser de mercè (d'algú) (v.f.), a discreció (d'algú) (p.ext.), a la mercè de (p.ext.)

fer de la necessitat virtut SV, fer voluntàriament allò que de totes maneres s'hauria de fer obligatòriament (A-M)

Jo faré de necessitat virtut, és a dir, jo faré de bona gana lo que jo seria obligat de fer per necessitat (A-M)