NEGATIVA
ai manyac SN, exclamació amb què es nega allò que altri demana, donant-li la negativa en forma eufèmica i acaronadora (A-M)
—Ja me'ls donaràs a deu rals, veritat?—Ai manyac! (A-M)
això pla SAdv, equival a una negació rotunda (A-M)
I et penses que ho faré jo això? Això pla!
altra feina hi ha O, expressió per a manifestar que hom no està disposat a fer alguna cosa, que una cosa no serà de cap manera (DIEC1)
No insisteixis que m'ho miri: altra feina hi ha! (També s'usa amb la forma altra feina tinc) (R-M)
amb un mandró SP, manera de respondre negativament a la proposició que un altre acaba de fer (A-M)
–M'acaben de dir que ens convides a sopar. –Amb un mandró!
→i ara, on s'és vist, com s'entén
[Pineda (A-M)]
de cap llei SP, de cap manera / expressió amb què hom reforça una negació o nega rotundament alguna cosa (A-M, *)
Els infants menors d'edat no s'haurien de quedar sols a casa, de cap llei!
▷en cap llei (v.f.)
de cap manera SP, expressió amb què hom reforça una negació o nega rotundament alguna cosa / sense que res pugui obligar-hi / amb negació absoluta (EC, R-M, A-M)
No va voler entrar de cap manera, i això qui li ho vam pregar tot dos / —Hi aniràs? —De cap manera / E per neguna manera no i uingam (També s'ha registrat amb formes de l'indefinit ninguna, neguna) (R-M, *, A-M)
→per res del món, en absolut, ni per la vida, per cap diner del món, ni ganes, a cap preu, ni a tirs, ni que el matin, ni per miracle, ni per pensament, ni remotament, altra feina hi ha, no voler-ho en verd ni en sec, ni per un botavant, que és cas, de cap llei, què va, en via ninguna
▷de cap de les maneres (v.f.), en cap manera (v.f.), per cap manera (v.f.), ni regalat (p.ext.), no veure (algú o alguna cosa) en verd ni en sec (p.ext.)
en absolut SP, expressió per a negar enèrgicament una cosa
—Et fa res que vingui? —En absolut (Només s'usa en contextos negatius) (DIEC1)
→de cap manera, ni pensar-hi, ni per la vida, ni de bon tros, en via ninguna
en via ninguna SP, de cap manera / expressió amb què hom reforça una negació o nega rotundament alguna cosa (A-M, *)
–Voleu que us vagi a comprar? –En via ninguna
i un be negre amb potes rosses SConj, expressió de negació desmentint (R-M)
—Hi aniràs tu, oi? —I un be negre amb potes rosses! / —Que em faràs aquest favor? —I un be negre! / —Diu que t'hi portarà? —I un be! (Alternativament s'usa amb les formes i un be negre i també i un be)
→i un ou, i un colló, no haver-n'hi de cuits, pel colze, què va
▷un be negre amb potes rosses (v.f.), ara hi corro (p.ext.)
■ les ganes SD, expressió usada per a negar irònicament el desig d'algú que s'expressa en una afirmació prèvia
—Diu que estàs enamorat d'ella. —Sí, les ganes
ni pensar-hi SConj, expressió per a negar enèrgicament una cosa (DIEC1)
—Segur que no te'n penediràs? —Ni pensar-hi!
→en absolut, de cap manera, ni parlar-ne, ni somiar-ho, i ara, ni per pensament, sa teva coa, la cua de l'ase, ni per un botavant, que és cas, que ho faci en Maneta
▷ni pensar-ho (v.f.)
ni per la vida SConj, de cap manera / expressió amb què hom reforça una negació o nega rotundament alguna cosa (A-M, *)
No es troba res a comprar ni per la vida (S'usa en contextos negatius) (A-M)
ni per un botavant SConj, ni per cap manera, ni a cap preu (A-M)
No aconseguiran cap mena d'informació que comprometi els meus germans. Ni per un botavant!
[Cat. (A-M)]
pel colze SP, expressions que es diuen per a manifestar al qui fa un encàrrec la decisió de no complir-lo, o al qui fa una afirmació, la incredulitat en allò que afirma (A-M)
Nena, ves a la font. —Pel colzo! (A-M)
→i un be negre amb potes rosses, i un ou, i un ou maner, i un colló, i un colló de Montgó, no haver-n'hi de cuits, i un colló de mico, i una merda, i una merda punxada amb un bastó
•pels colzes (Men. [A-M]), per la part del colze (Emp. [A-M])
[Camp de Tarr.]
que és cas SConj, de cap manera! i ca! (A-M)
—No voleu prendre alguna cosa? —Que és cas d'això! Si acabem de sopar! (A-M)
[Cat., Val. (A-M)]
què va O, locució el·líptica de negació intensiva d'una cosa (A-M)
Què va! Això que m'expliques no m'ho crec de cap manera