LLEST

ésser de l'ull del vent SV, tenir llestesa, sagacitat / ésser molt viu, deixondit, hàbil (R-MDIEC1)

Tot ho soluciona de seguida; és de l'ull del vent / S'al·lot que tendrà Na Mola ha d'esser de s'ull des vent: sabrà tocar castanyola i qualsevol esturment (cançó pop. mall.) (R-MA-M)

pensar-se-les totes; ésser un argent viu; pesar el sol abans de sortir; anar davant del vent; ésser un bon escolà; ésser bona crosta; ésser capaç de llevar-li les ferradures a un cavall corrent; el qui manco corre, vola

tenir bona pupil·la (p.ext.), tenir la vista llarga (p.ext.)

ésser de s'ull des vent (Mall.)

no mocar-se amb la màniga SV, ésser deixondit, no badar, no ésser fàcil d'enganyar (A-M)

Ha sabut espavilar-se sense l'ajuda de ningú perquè no es moca amb la màniga / No penses que yo ab les mànegues me moque / Ell no se moca ab lo colso, no vulgau jochs ab ell (S'usa en frases negatives, però la negació es pot trobar a l'oració principal. També s'usa amb la forma no mocar-se amb el colze)

no saber anar a missa dues vegades, saber on jeu la llebre, saber on s'ajoca el diable, saber el dimoni on jau