INCREDULITAT
■ a l'igual SP, expressió que indica negació o incredulitat
Que ell estudiarà per a l'examen? A l'igual! Això no t'ho creus ni tu / A l'igual demà em llevo d'hora, amb la son que tinc…
→creu-t'ho, i un be negre amb potes rosses, i un colló de mico
■ aigua fresca SN, expressió usada per a indicar que hom no es creu una afirmació feta per algú
Això que dius? Aigua fresca, no m'ho crec pas
altra feina hi ha O, expressió d'incredulitat, o disconformitat (R-M)
Diu que demà vindrà? Altra feina hi ha! No es deixarà pas perdre l'entrada que té per al teatre / Quan ens ho concediran sense dificultats? Altra feina hi ha!; que poc que els coneixes (R-M)
ara li fan el mànec O, expressa incredulitat o disconformitat a fer quelcom / expressió que significa que no s'espera que es faci una cosa / expressió que denota dubte, desconfiança, respecte a la realització d'alguna cosa de què hom parla (R-M, DIEC1, EC)
Ens vol fer creure que ha acabat la carrera! Sí! Ara li fan el mànec! Jo sé que té dues assignatures suspeses (R-M)
→creu-t'ho, tan cert com ara plouen figues, serà massa dejorn
aviat és dit O, tenir més dificultat del que sembla / expressió per a ponderar la dificultat de fer una cosa davant la facilitat d'enunciar-la (R-M, EC)
Li va prometre que buscaria feina ràpidament i que viuria al seu poble, però això aviat és dit / Dius que he de negar-me a fer-ho? És molt aviat dit, això; que no coneixes l'encarregat? / Aviat és dit que seràs sincer! Però no m'ho creuré fins que no m'ho demostris (També s'usa amb el quantificador molt en posició preadverbial) (*, R-M, *)
■ botifarra de pagès SN, expressió usada per a denotar incredulitat
Apa! Home! Botifarra de pagès; jo no em crec això que m'expliques
→creu-t'ho, i un be negre amb potes rosses, puja aquí dalt, aigua fresca, serà massa dejorn
ca, barret SN, expressió de refutació / variant intensiva de «ca» / ho diuen per a negar fe o assentiment a una cosa (R-M, DIEC1, A-M)
Ell assegura que ho farà? Ca, barret! Jo sé que no n'és capaç / Creus que ho farà? Ca, barret! (R-M, *)
→ni de noves, i ca, serà massa dejorn, ja me'n guardaràs un ou, com un llop bona bèstia, altra feina hi ha, ai manyac
com ara plouen naps SAdv, incredulitat / es diu per a indicar dubte o incredulitat en allò que un altre diu / expressió usada per a indicar que una cosa no pot ésser (A-M, A-M, *)
Es pensa que enllestirà de seguida. Com ara plouen naps! En aquelles oficines hi perdrà tot el matí
→tan cert com ara plouen figues, com ara plouen gínjols
[Val. (A-M)]
com un llop bona bèstia SAdv, es diu replicant a algú que fa elogis de persona o cosa que sabem que és dolenta (A-M)
Sembla un xaiet, però ves alerta amb ell. És tan bo com un llop bona bèstia
creu-t'ho O, expressió d'incredulitat o de refús (R-M)
Diu que t'ajudarà? Creu-t'ho!, és incapaç de fer un favor (R-M)
→ara li fan el mànec, ja t'ho diran de misses, i jo que et crec, puja aquí dalt, i un be negre amb potes rosses, demà m'afaitaràs, planta-me-la al clatell, a l'igual, botifarra de pagès, altra feina hi ha
demà m'afaitaràs O, dit per a significar que no creiem algú que ens vol enredar (R-M)
Que ho vas fer tu tot sol? Sí!, demà m'afaitaràs! (R-M)
→puja aquí dalt i balla, planta-me-la al clatell, creu-t'ho, i jo que et crec, ja ho contaràs a ta tia, ja ho contaràs a sa padrina, serà massa dejorn, com un llop bona bèstia
▷què vols dir amb això (p.ext.), ja ho duràs a estampar a Lluc (p.ext.)
es diu aviat O, expressió emprada per a ponderar la dificultat de fer una cosa davant la facilitat d'enunciar-la (EC)
Es diu aviat que ell se n'encarregarà, però ja veuràs com trigarà a solucionar-ho
fer-ne la cara SV, no estar disposat a fer quelcom / exclamació que indica que no s'està disposat a fer quelcom (R-M)
Diu que anirà a Montserrat a peu? En fa la cara! Si mai no li ha agradat caminar! / Diu que l'haig d'ajudar a preparar-ho tot. En faig la cara! La darrera vegada que el vaig ajudar va rondinar-me sense parar (S'usa normalment en present d'indicatiu) (R-M)
guarda't d'errar O, exclamació que serveix per a indicar incredulitat respecte a allò que s'ha dit o que es diu després (A-M)
Però tu et penses que et deixarà 1000 euros? Guarda't d'errar! (També s'usa amb la forma guarda't)
i jo que et crec SConj, expressió que s'usa per a manifestar incredulitat
Sí, i jo que et crec. Com vols que m'empassi que la Maria va fer un striptease a la festa essent tan tímida com és?
→creu-t'ho, puja aquí dalt i balla, demà m'afaitaràs, ja ho contaràs a ta tia, planta-me-la al clatell, ja ho contaràs a sa padrina
i un be negre amb potes rosses SConj, expressió de negació desmentint (R-M)
I un be negre amb potes rosses! Això que dius no és cert / —Diu que t'ho donarà? —I un be! No cal pas que hi confiïs (Alternativament s'usa amb les formes i un be negre i també i un be) (*, R-M)
→i ca, planta-me-la al clatell, creu-t'ho, i un colló de mico, i un ou, a l'igual, botifarra de pagès, pel colze, no creure (alguna cosa) maldament ho prediquin dalt set trones, què va
▷un be negre amb potes rosses (v.f.)
i un colló de mico SConj, expressió que indica negació o incredulitat (R-M)
I un colló de mico! Tu em vas dir que l'avió marxava a les tres i ara resulta que l'he perdut / Que t'ho farà desinteressadament? Un colló de mico! Bon egoista està fet per regalar favors! (*, R-M)
→i un colló, i un ou, i ca, i un be negre amb potes rosses, planta-me-la al clatell, a l'igual, pel colze, no creure (alguna cosa) maldament ho prediquin dalt set trones
▷un colló de mico (v.f.)
■ i un ou SConj, expressió que indica negació o incredulitat
—Diu que es comprarà la casa de 50 milions. —I un ou! / I un ou que se n'anirà a viure a París durant un any!
→i un colló, i un colló de mico, i un be negre amb potes rosses, planta-me-la al clatell, pel colze, ja me'n guardaràs un ou
ja ho contaràs a sa padrina O, ho diu el qui no creu allò que un altre li conta (A-M)
Si me deixes fer una festa a casa ho faré tot ben net. —Ja ho contaràs a sa padrina! (També s'usa amb el nom tia)
→i jo que et crec, demà m'afaitaràs, ja ho contaràs a ta tia
▷ja ho duràs a estampar a Lluc (p.ext.)
[Mall. (A-M)]
ja ho contaràs a ta tia O, es diu per a indicar que no creu allò que un altre diu (A-M)
Dius que vindràs? Ja ho contaràs a ta tia. No m'ho crec
→i jo que et crec, demà m'afaitaràs, ja ho contaràs a sa padrina, no creure (alguna cosa) maldament ho prediquin dalt set trones
▷ves a contar-ho a ta tia (v.f.)
[Cat., Val. (A-M)]
ja m'ho diràs demà O, expressió usada per a manifestar incredulitat
Que no veus clar que t'enganya? Ja m'ho diràs demà
→ja t'ho diran de misses, no creure (alguna cosa) maldament ho prediquin dalt set trones
ja me'n guardaràs un ou O, es diu per a indicar incredulitat respecte a allò que s'acaba de dir (A-M)
Què dius ara! Ja me'n guardaràs un ou!
ja t'ho diran de misses O, expressió per a desmentir l'afirmació d'algú, significant que va errat (R-M)
Et penses que acceptaran el que proposes? Ja t'ho diran de misses! (R-M)
no creure (alguna cosa) maldament ho prediquin dalt set trones SV, es diu per a expressar completa incredulitat respecte d'una cosa (A-M)
M'intentes fer creure que ja has acabat la feina? No m'ho creuria maldament ho predicassin dalt set trones
→i un be negre amb potes rosses, i un colló de mico, ja m'ho diràs demà, ja ho contaràs a ta tia
[Mall. (A-M)]
[maldament: mot no registrat al DIEC1 (vg. baldament)]
no ho crec, pare, que vós sigueu Déu O, es diu per a negar el crèdit a allò que altri diu (A-M)
No em vulguis fer creure que els bancs ballen, perquè no ho crec, pare, que vós sigueu Déu
→no ho crec, pare, que vós sigueu frare
[Mall. (A-M)]
no ho crec, pare, que vós sigueu frare O, es diu per a negar el crèdit a allò que altri diu (A-M)
Na Pilar i na Rosa s'han casat només dos mesos després d'haver-se conegut. —Què dius? No ho crec, pare, que vós sigueu frare
→no ho crec, pare, que vós sigueu Déu
[Mall. (A-M)]
planta-me-la al clatell O, expressió d'incredulitat (R-M)
Que has traduït tot això en tres dies? Planta-me-la al clatell! Aquí hi ha feina per a tres setmanes (R-M)
→i un be negre amb potes rosses, demà m'afaitaràs, puja aquí dalt i balla, creu-t'ho, i jo que et crec, i un colló de mico, i un ou, guarda't d'errar
pots comptar (alguna cosa) O, expressió usada per a demostrar incredulitat
Ets molt bonica! Ja pots comptar! / Pot comptar els sopars de duro que deu explicar! (Només s'usa en les segones i en les terceres persones del present d'indicatiu. Sovint s'usa precedida de l'adverbi ja. El complement es pot ometre) (EC, *)
→pots pensar (alguna cosa), guarda't d'errar
▷tu diràs (p.ext.), tu mateix (p.ext.), no serà tant (p.ext.)
pots pensar (alguna cosa) O, expressió que desvirtua una afirmació (R-M)
Pots pensar que farà aquest viatge! / Que jo guanyo molt, dius? Pots pensar! Et conformaries amb la meva paga? (Només s'usa en les segones i en les terceres persones del present d'indicatiu. Sovint s'usa precedida de l'adverbi ja. El complement és opcional) (*, R-M)
▷tu diràs (p.ext.), tu mateix (p.ext.), no serà tant (p.ext.)
puja aquí dalt O, expressió per a significar que hom no està disposat a creure o a fer quelcom (R-M)
Que ho has fet tot tu sol? Puja aquí dalt!
→creu-t'ho, puja aquí dalt i balla, botifarra de pagès
•puja aquí dalt i veuràs ta mare com fila (Tarr.)
que ho conti al nunci O, es diu per a expressar incredulitat respecte d'allò que un altre afirma (A-M)
Com a advocat de la família puc tenir molta paciència, però això que li ha dit el seu fill que ho conti al nunci!
que ho faci creure al nunci O, es diu per a expressar incredulitat respecte d'allò que un altre afirma (A-M)
No us crec pas. Això que xerreu que ho faci creure al nunci!
serà massa dejorn SV, es diu per a manifestar incredulitat envers d'allò que un altre diu que succeirà (A-M)
¿Que no veus que t'agafaran?—¿A mi agafarme? Serà massa dejorn! (A-M)
→ca, barret; ara li fan el mànec; demà m'afaitaràs; botifarra de pagès
[Mall. (A-M)]
una cosa és dir i l'altra és fer SCoord, expressió emprada per a demostrar incredulitat envers quelcom que s'acaba d'afirmar
Va dir que aquesta vegada seria puntual, però una cosa és dir i l'altra és fer, ja veurem a quina hora arriba
▷una cosa és dir i l'altra fer (v.f.)