IGNORANT
anar peix (d'alguna cosa) SV, ignorar de què es tracta una matèria d'estudi / no haver estudiat, no saber una lliçó, una matèria, etc. (R-M, DIEC1)
Ha tingut sort que li aprovessin l'examen, perquè el cert és que anava peix de matemàtiques / Espero que no li preguntin res de geografia, perquè va peix / Estic peix de llatí (També s'usa amb el verb estar. El complement es pot ometre) (R-M, R-M, *)
→estar dejú (d'alguna cosa), no saber una jota
▷anar peix (en alguna cosa) (v.f.), tenir un bany (d'alguna cosa) (p.ext.)
baix de davant SA, [ésser] de poc coneixement (R-M)
Ja es veu que és baix de davant, altrament no hauria parlat tan fora de raó (R-M)
→baix de sostre, cap de carbassa, ésser ase de tots quatre quartos, ésser un bèstia, no saber dos genitius
▷baix del davant (v.f.)
cap de carbassa SN, [ésser] neci, ignorant (DIEC1)
No crec que pugui pas ajudar-te gaire, és un cap de carbassa / Amb aquest cap de carabassa no fareu res de bo (*, R-M)
→tros de quòniam, tros d'ase, cap buit, cap d'ase, baix de davant, ésser ase de tots quatre quartos, no saber-se treure els mocs del nas
ésser ase de tots quatre quartos SV, ésser molt ignorant (R-M)
Li han pres el lloc perquè és ase de tots quatre quartos i ha badat massa (R-M)
→cap de carbassa, no saber ni la «a», baix de davant, tros d'ase, ésser un ase (algú), no saber la doctrina
■ ésser un bèstia SV, ésser molt ignorant o curt d'enteniment
A ell no li preguntis res de filosofia, que és un bèstia (També s'usa amb el nom bestiota i amb la forma ésser molt bèstia)
estar a la lluna SV, ignorar / no estar gens informat tocant a una qüestió, ignorar notícies conegudes de tothom, etc. (R-M, *)
Li prenien material del magatzem i ell estava a la lluna; ara ho ha vist / No sabia de què li parlaven, estava a la lluna (R-M, *)
→venir de la lluna, dormir a la palla, estar in albis, quedar en dejú (d'alguna cosa), jeure a la palla, no saber de què va (alguna cosa), estar als llimbs, dormir d'un bon so
estar al Jesús SV, estar a les beceroles, al principi d'una cosa que s'ha d'aprendre (A-M)
Referent a aquesta qüestió estic al Jesús; no en sé ni una paraula (R-M)
▷estar en el Jesús (v.f.)
estar als llimbs SV, no estar gens informat tocant a una qüestió, ignorar notícies conegudes de tothom, etc. / estar sense notícies, mancat d'informació, sense poder actuar ni resoldre res (EC, A-M)
No sap la veritat, està als llimbs i no es preocupa per a conèixer res
→viure als llimbs, estar a la lluna, dur ses clucales, no saber una jota
estar dejú (d'alguna cosa) SV, ignorar, no tenir informació / mancat, privat (R-M, EC)
Encara estic dejú de saber si el teu fill s'ha casat o no / Escriu-me sovint, que estic dejú de notícies (R-M, EC, R-M)
estar in albis SV, ignorar / no estar gens informat tocant a una qüestió, ignorar notícies conegudes de tothom, etc. (R-M, *)
Cap d'ells no sabia què havia passat. Tots estaven in albis (R-M)
→quedar in albis, estar a la lluna, dur ses clucales
[in albis: llatinisme]
haver-hi llana SV, haver-hi gent ignorant, poc desperta, fàcil d'enganyar (EC)
Hi ha llana entre la joventut, els joves no són tan desperts com abans / Hi ha molta llana, en aquest país! (També s'usa amb els quantificadors bastant, força, molt, etc. en posició prenominal) (*, EC)
merèixer una albarda SV, ésser molt ignorant o desmanyotat (A-M)
Aquest fuster no té gens de traça; mereix una albarda
no saber de la missa la meitat SV, ignorar una part de la qüestió / ignorar la part principal d'un assumpte (R-M, A-M)
Et sembla mentida que l'hagin despatxat, però tu no saps de la missa la meitat; quan et conti què va passar ja no t'estranyaràs (R-M)
→saber el vent i no saber el torrent, sentir tocar campanes i no saber on, no saber la beabà, no saber la doctrina, no saber dos genitius, tenir les lletres grosses
▷acabar la posta (p.ext.), no saber noves ni galiotes de (p.ext.), no saber un mos (d'alguna cosa) (p.ext.)
no saber de què va (alguna cosa) SV, ignorar / ignorar una part de la qüestió (R-M, *)
Tu ara acabes d'entrar i no saps de què va; ja t'ho explicarem després / No sabia de què anava la conversa i ja hi volia ficar cullerada / Prepara't el tema perquè, si no, no sabràs de què va la taula rodona (R-M, *, *)
→no saber-ne ni les beceroles, no tenir ni folla (d'alguna cosa), estar a la lluna, no saber ni la «a»
no saber dos genitius SV, ésser molt ignorant (A-M)
Ja eran garruts y no sabian dos genitius (A-M)
→baix de davant, merèixer una albarda, no saber de la missa la meitat
no saber fer una «o» amb un got SV, ésser molt ignorant o desmanyotat (A-M)
No en farem res de bo d'aquest aprenent. No sap fer una «o» amb un got
▷no saber fer una «o» amb un cul de got (p.ext.)
•no sebre fer una «o» amb un tassó (Mall.)
no saber la beabà SV, no saber res (A-M)
No sé la beabà ni lo que'm peixque (A-M)
→no saber de la missa la meitat, no saber-ne ni les beceroles, no saber fer una «o» amb un got
[Val. (A-M)]
no saber la doctrina SV, ignorar les coses més elementals, ésser molt ignorant (A-M)
No et fiïs de na Mariela, que xerra molt però no sap la doctrina
→ésser ase de tots quatre quartos, no saber de la missa la meitat, no saber ni la «a», no saber quants dits té a la mà, no saber-ne ni l'abecé
no saber ni el Jesús SV, ésser molt ignorant
No sap ni el Jesús i vol manar a tothom
no saber ni la «a» SV, no saber ni els rudiments d'una cosa / ésser molt ignorant (DIEC1, R-M)
No sap ni la «a» i pretén un bon càrrec; no l'hi donaran pas / Ha ascendit a cap de servei i no sap ni la «a». És una vergonya (R-M)
→no saber on té la cara, ésser ase de tots quatre quartos, no saber de què va (alguna cosa), no saber-se mocar, no saber-ne ni l'abecé, no saber la doctrina, no saber ni el Jesús
no saber on anar a fer vores SV, no saber com arreglar-se, com sortir de les dificultats (A-M)
Ha decidit demanar consell als seus amics perquè, amb els problemes que té, no sap on anar a fer vores / Si li passés això, no sabria on anar a fer vores
→no saber on dar-les, no saber on s'ha de fermar l'ase, no saber quants dits té a la mà
[Llofriu (A-M)]
no saber on dar-les SV, no saber com resoldre una qüestió (R-M)
S'ha quedat sense feina i encara ha d'acabar de pagar el pis; ara sí que no sap on dar-les; se sent atrapat (R-M)
→no saber a quina paret tocar, no saber on anar a fer vores
▷no saber on dar-la (v.f.)
no saber on es toca SV, no tenir concepte clar de la qüestió (R-M)
Parla de moltes coses i no sap on es toca; no es pren mai la feina de documentar-se (R-M)
no saber on s'ha de fermar l'ase SV, desconèixer el procediment / no saber què s'ha de fer (R-M, DIEC1)
Han deixat que organitzés la festa algú que no sap on s'ha de fermar l'ase i per això ha resultat un fracàs / D'ell, no te'n fiïs perquè no sap on s'ha de fermar l'ase (R-M, *)
→no saber fer una «o» amb un cul de got, no tenir govern, no saber traure la lloca d'un favar
no saber on té la cara SV, (algú) ésser molt ignorant en la seva professió (DIEC1)
Es queixa que les coses no li van bé; però el cert es que no sap on té la cara / Deixa-ho córrer perquè no saps on tens la cara! (R-M, *)
→no saber on té la mà dreta, no saber quants dits té a la mà, no saber-se mocar, no saber ni la «a», no saber quin cap li va al davant, no saber on s'ha de fermar l'ase, no saber què es pesca, no saber on es toca, no saber quina és la mà dreta
no saber per on agafar SV, no saber com tractar, com entendre, algú o alguna cosa
No sap per on agafar el seu home, amb el caràcter que té / És un periodista massa jove, no sabria per on agafar aquesta història ni tampoc com enfocar-la
no saber quants dits té a la mà SV, ésser molt ignorant / ésser molt curt d'enteniment (R-M, A-M)
Com vols que pugui fer-te bé aquesta feina tan delicada, si no sap quants dits té a la mà! / No sabia ni quants dits tenia a la mà. Era molt ignorant / Va ser molt dur amb ell quan li va dir: «Com vols que em fiï de tu, si no saps quants dits tens a la mà?» (R-M, *, *)
→no saber quin cap li va al davant, no saber on té la cara, no saber quin dia menja pa, no saber on anar a fer vores, no saber la doctrina
no saber quin cap li va al davant SV, estar desorientat, no saber on prendre o què fer (A-M)
És molt bon xicot, però no sap quin cap li va al davant, és una veritable calamitat en tot allò que emprèn / Deixa'l fer que no sap quin cap li va al davant (R-M, *)
→no saber on té la cara, no saber quants dits té a la mà
▷no saber quin cap li va davant (v.f.)
•no sebre quin cap li va a davant (Mall.)
no saber quin dia menja pa SV, ésser molt ignorant o curt d'enteniment (R-M)
Segur que no recorda que avui és el meu aniversari, no sap quin dia menja pa / No li ho preguntis a ell perquè segur que no ho sap. Aquest no sap ni quin dia menja pa
no saber una jota SV, ésser molt ignorant (A-M)
D'aquest tema no en sé una jota
no saber-ne futil·la SV, no saber absolutament res (A-M)
No li ho preguntis a ell perquè no en sap futil·la
→no saber-ne ni un borrall, no entendre-hi futil·la, no saber-ne ni les beceroles
no saber-ne ni l'abecé SV, ésser molt ignorant (A-M)
No entenc que hagi arribat a director general. No sap ni l'abecé
→no saber-ne ni un borrall, no saber ni la «a», no saber-ne ni les beceroles, no saber la doctrina
no saber-ne ni les beceroles SV, no saber d'alguna cosa
Per què es vol dedicar a la fotografia si no en sap ni les beceroles? / No en sabia ni les beceroles, però en va aprendre ràpidament
→no entendre-hi un borrall, no saber de què va (alguna cosa), no tenir ni folla (d'alguna cosa), no saber-ne ni un borrall, no saber-ne futil·la, no saber-ne ni l'abecé, no saber la beabà
no saber-ne ni palla ni pols SV, no saber res d'algú o d'alguna cosa, no tenir-ne cap notícia (A-M)
El meu germà, d'informàtica, no en sap ni palla ni pols
no saber-ne ni un borrall SV, (d'alguna cosa), no entendre-hi, no saber-ne, etc., mica (EC)
No en sé ni un borrall, de bricolatge / No en sabem un borrall, de matemàtiques, per això necessitaríem un reforç
→no entendre-hi un borrall, ésser un zero a l'esquerra, no saber-ne ni les beceroles, no saber-ne ni palla ni pols, no tenir ni folla (d'alguna cosa), no saber-ne futil·la, no saber-ne ni l'abecé
▷tenir un bany (d'alguna cosa) (ant.), no entendre una paraula (p.ext.)
quedar en dejú (d'alguna cosa) SV, (quedar) sense informació (R-M)
Parlava tan de pressa, aquell bon home, que m'he quedat en dejú de la qüestió que exposava / Ho ha fet tot tan complicat, que la majoria de gent s'ha quedat en dejú (El complement es pot ometre) (R-M)
quedar in albis SV, restar sense entendre res / no seguir la il·lació d'un tema (R-M, *)
Es van posar a parlar en suec i jo em vaig quedar in albis (R-M)
→estar in albis, quedar en blanc
[in albis: llatinisme]
tenir les lletres grosses SV, ésser molt ignorant (A-M)
Es fa l'important però té les lletres grosses i, en realitat, s'equivoca constantment
tenir llana al clatell SV, ésser ignorant, no gens despert / ésser molt ignorant o excessivament crèdul (DIEC1, A-M)
Aquell noi té massa llana al clatell i no l'admetran per a participar en aquest concurs (També s'usa amb els quantificadors força, massa, molt, etc. en posició postverbal)
→ésser un bèstia, haver-hi llana, merèixer una albarda, tenir les lletres grosses
▷tenir llana en el clatell (v.f.), treure-li la llana del clatell (a algú) (inv.), tenir el cervell estret (p.ext.)
tros d'ase SN, persona molt ignorant (R-M)
El va insultar dient-li que era un tros d'ase i l'altre es va enfurismar / No li facis cas, és un tros d'ase (R-M)
→cap de carbassa, cap d'ase, ésser ase de tots quatre quartos, més negat que l'allioli, llàstima que no el duguen a rodar l'olivera
tros de quòniam SN, molt ignorant (R-M)
Aquell tros de quòniam no ens va saber dir quin encàrrec li havien fet i no vam poder servir la comanda (R-M)
[quòniam: llatinisme]