ESPAVILAT
curt de llengua però llarg d'ungles SCoord, ésser poc parlador o aparentment poc viu, però saber-se aprofitar bé de les ocasions (A-M)
No tinguis por que es queixi mai, però procura revenjar-se del que li fan; és curt de llengua però llarg d'ungles (R-M)
•curt de llengua però llarg de dits (Castelló), curt de vista i llarg de mans (Mall.)
[Vinaròs (A-M)]
curt de llengua però llarg de dits SCoord, ésser poc parlador o aparentment poc viu, però saber-se aprofitar bé de les ocasions (A-M)
Sí, sembla molt parat, però no te'n fiïs; és curt de llengua però llarg de dits. Més d'una noia al ball l'ha hagut de deixar per atrevit (R-M)
•curt de llengua però llarg d'ungles (Vinaròs), curt de vista i llarg de mans (Mall.)
[Cast. (A-M)]
curt de vista i llarg de mans SCoord, ésser poc parlador o aparentment poc viu, però saber-se aprofitar bé de les ocasions (A-M)
Pareixia una mosqueta morta, però l'han hagut d'escalivar més d'una vegada per curt de vista i llarg de mans
•curt de llengua però llarg d'ungles (Vinaròs), curt de llengua però llarg de dits (Cast.)
[Mall. (A-M)]
■ ésser molt flamenc SV, dit per a referir-se a una persona d'enteniment viu, despert, deixondit
Aquest vailet és molt flamenc, està molt espavilat per la seva edat
→ésser salat (algú), ésser un argent viu, anar amb un dimoni a cada orella, més viu que la tinya, viu com un alarb, més viu que una geneta
ésser salat (algú) SV, que té gràcia o agudesa (EC)
És un noi salat, t'ho passes molt bé al seu costat (També s'usa amb els quantificadors bastant, força, molt, etc. en posició preadjectival)
→ésser molt flamenc, ésser un argent viu, ésser bona crosta, més viu que la tinya, viu com un alarb, més viu que una geneta
ésser una espurna (algú) SV, (ésser una) persona espavilada (EC)
És una espurna la teva filla, tan petita i tan eixerida!
→ésser un argent viu, més viu que la tinya, viu com un alarb, ésser un estornell (algú), ésser la repera, ésser bona crosta, tenir més ull que un cove d'alatxa, anar amb un dimoni a cada orella, nedar sense carabasses, fi com un sard, travessadís com una llançadora, conèixer d'enfora ses mates llentiscleres
▷ésser un passerell (algú) (ant.), ésser una aranya (algú) (p.ext.)
més fi que l'or portuguès SA, [ésser] molt viu d'enteniment / [ésser] molt sagaç / [ésser] molt llest, molt viu d'enteniment (Fr, A-M, A-M)
Passarà les proves perquè s'ha preparat i és més fi que l'or portuguès
→tenir un enteniment que vola, ficar-se per un cos d'agulla, fi com un sard, més fi que l'Escot
▷curt de gambals (ant.), més curt que una màniga d'armilla (ant.)
[Val., Mall. (A-M)]
més viu que una geneta SA, es diu d'una persona molt viva, que no es deixa enganyar o que sap enganyar els altres (A-M)
Aquest murri és més viu que una geneta
■ no deixar-ne passar ni una SV, ésser despert, deixondit, d'enteniment viu, no deixar escapar cap oportunitat
Aquest no en deixa passar ni una, de tot en treu algun profit
no menjar boc SV, no ésser curt d'enteniment (A-M)
Aquest no menjarà boc; ni que ho intentis, no es deixarà enredar / Que et penses que he menjat boc? (*, A-M)
no saber anar a missa dues vegades SV, ésser molt deixondit, no badar (A-M)
A en Pere no l'enganyaràs pas: no sap anar a missa dues vegades
→saber què hi ha davall terra, no mocar-se amb la màniga
▷treure les ruques del clatell (a algú) (inv.)
[Cast. (A-M)]
saber on es colga el dimoni SV, ésser molt deixondit i saber moltes coses difícils (A-M)
Aquest noi sempre ha estat molt viu: sap on es colga el dimoni. No el pot enganyar ningú
→saber més que l'oli ranci, saber més que l'oli de basses, saber on s'ajoca el diable, pensar-se-les totes, saber on jeu la llebre, saber més que una comare, saber el dimoni on jau, nedar sense carabasses, veure-hi a través dels gruixos, travessadís com una llançadora
•saber el dimoni on es colga (Mall., Men. [A-M])
saber on s'ajoquen les gallines SV, ésser molt viu, saber moltes coses que els altres no solen saber, referent a certes persones o coses (A-M)
Aquest xiquet és molt espavilat. Fins i tot sap on s'ajoquen les gallines
•saber on s'ajoca el dimoni (Val.)
[Cast. (A-M)]
saber què hi ha davall terra SV, ésser molt deixondit, saber moltes coses (A-M)
La Mireia té resposta per a tot: sempre sap què hi ha davall terra
→anar davant del vent; no saber anar a missa dues vegades; saber-la llarga; conèixer les mates que fan llentiscle; saber on jeu la llebre; sentir créixer l'herba; el qui manco corre, vola
no saber on dar-les SV, no saber com resoldre una qüestió (R-M)
No sap on dar-les. Es nota que no té ni idea de com resoldre aquesta situació
→no saber a quina paret tocar, no saber on anar a fer vores
▷no saber on dar-la (v.f.)