DESCONFIAR

a bon sant t'encomanes O, expressió emprada per a indicar a algú que no es refiï d'algú altre / dit a algú per prevenir-lo que no es refiï d'algú altre (DIEC1, EC)

Li has preguntat l'adreça a la meva germana? A bon sant t'encomanes! Ella no té gaire memòria / —Esta vesprada tronarà. Podries vindre a fer-me companyia. —A bon sant t'encomanes! Jo tinc molta por a les tempestes

▷a bona porta t'agafa la fam (p.ext.), a les costes ens veurem (p.ext.)

a les costes ens veurem O, es diu per a indicar desconfiança en l'èxit final d'algú que actualment porta bon camí, però que en el moment de les dificultats corre perill de perdre's (A-M)

Sé que pareix que va per bon camí, però no crec que el negoci duri gaire, i si no em creus... a les costes ens veurem!

▷a bon sant t'encomanes (p.ext.)

[Mall. (A-M)]

anar venut SV, no poder-se fiar d'allò que s'ha d'emprar, de les persones que l'envolten, etc. (DIEC1)

Amb aquests frens vas venut / Aniria venut si jo ara descobrís que alguns companys de la feina estan implicats en un afer il·legal (També s'usa amb el verb estar i amb el modificador ben en posició preadjectival) (EC, *)

no cridar SV, no donar una cosa per segura (R-M)

Et sembla que podràs acabar la feina a l'hora, però no cridis / Dius que aquesta tarda podràs treballar tranquil·lament, però no cridis massa, que encara pot venir algú a destorbar-te / Avui ho has encertat, però no cridis gaire perquè no saps què passarà demà (*, R-M, *)

▷tocar ferro (p.ext.)

no fiar-se ni de la seva ombra SV, desconfiar excessivament / ésser molt desconfiat / no fiar-se de res ni de ningú (Fr, A-M, A-M)

Va quedar tan escarmentat que ara no es fia ni de la seva ombra (També s'usa amb les altres formes del possessiu)

→mirar (algú) de reüll, mirar (algú) de cua d'ull, anar l'ull al bou, fiar-se'n tant com d'unes cases que cauen

▷no poder calçar-se ni vestir (d'algú) (p.ext.), no fiar-li faves crues (a algú) (p.ext.), no fiar-li un dobler de safrà (a algú) (p.ext.)

•no fiar-se de s'ombra (Mall.)

tapar-li el cap (a algú) SV, perdre la confiança a algú / perdre-li la confiança o el bon concepte, abandonar-lo per impossible / perdre la confiança en algú, considerar-lo inútil (R-M, A-M, A-M)

Eren molt amics, però d'ençà que li va ocultar aquella feta, que li ha tapat el cap; ja no se'n fia gens / Després del que m'ha fet jo li tapo el cap; no és gens com cal / Y es mestre ja los havia tapat el cap (R-M, R-M, A-M)

▷mirar (algú) de reüll (p.ext.), mirar (algú) de cua d'ull (p.ext.), mirar (algú) malament (p.ext.)

[Mall. (A-M)]