VERITAT
veritat desnua SN, la veritat pura, sense pal·liatius (A-M)
A mi no m'agrada dir mentides, soc més de veritats desnues
→veritat nua, una veritat com una casa de pagès, una veritat com un puny, una veritat com un temple, una veritat com una catedral
▷espantar-li la burra (a algú) (p.ext.)
[desnua: mot no registrat al DIEC1]