INTERROMPRE
trencar l'oremus (a algú) SV, interrompre inoportunament un acte / interrompre algú en la seva ocupació, la seva empresa, etc. (EC, *)
Va entrar de sobte a l'aula i va trencar l'oremus al professor / Si no hagués vingut a rompre-li els oremus el pelegrí (També s'usa amb el verb rompre i amb l'objecte en plural) (*, A-M)
→trencar-li les oracions (a algú), trencar el fil de la milotxa
▷trencar els oremus (v.f.)
[oremus: llatinisme]