Cerca

ENDERROCAR

tirar a terra (alguna cosa) SV, fer caure a terra, abatre, enderrocar / fer que una cosa caigui del lloc elevat on es trobava fins en terra (EC, A-M)

Han hagut de tirar a terra aquesta casa a mig fer perquè no tenien permís d'obres / Han tirat a terra aquell casalot vell / La font ja no hi és: l'han tirada a terra / Altar tirat a terra no fa gaire / Tirà en terra més de dos tersos de las teuladas / Han passat orde de tirar en terra ses casetes de fusta (R-M, Fr, EC, A-M, A-M, A-M)

→no deixar pedra sobre pedra

▷tirar en terra (alguna cosa) (v.f.), tirar per terra (alguna cosa) (v.f.)

FORÇUT

tirar (algú) a terra amb un dit SV, expressió amb què hom pondera la superioritat de força d'una persona sobre una altra (EC)

No em busquis les pessigolles: ja saps que, si vull, et tiro a terra amb un dit / Com penses barallar-te amb ell si et tirarà a terra amb un dit? (EC, *)