tenir nom SV, tenir fama, ésser cèlebre (A-M)
Aquest escriptor té nom arreu del món / Estudia molt perquè vol arribar a ésser un músic de nom (Sovint s'usa amb el modificador bon en posició prenominal i amb la forma de nom) (R-M)
→de renom, de nota, de relleu, home de gran afer, d'alt nivell, fer nom
tenir nom SV, tenir fama, ésser cèlebre (A-M)
Aquests cotxes tenen nom, val la pena que en miris els preus / És una família que té bon nom / Escolta'l, que és un científic de nom i sap el que es diu (Sovint s'usa amb el modificador bon en posició prenominal i amb la forma de nom)
▷tenir malnom (ant.), tenir bona premsa (p.ext.), bon nom (p.ext.)
no tenir nom SV, ésser inaudit / alguna cosa, ésser increïble, inesperada, etc. (R-M, *)
Va obtenir un èxit que no té nom; la gent no parava d'aplaudir (R-M)
no tenir nom SV, ésser una cosa tan insòlita per la seva maldat, que no se troba nom adequat per a designar-la com mereix (A-M)
La traïdoria que han tingut amb aquest home no té nom; ell sols els havia fet favors; no mereixia aquest tracte (R-M)
▷ésser un cas de consciència (p.ext.), què tanta cotilla (p.ext.)