Cerca

TROBAR

sortir-li a camí (a algú) SV, anar vers qualcú i en direcció contrària a la que ell porta, per ajuntar-se amb ell abans que arribi al lloc on estàvem (A-M)

Volia parlar amb ell i va sortir-li a camí abans no arribés a casa / Ja que la mort ve abans d'hora vaig serè a exir-li a camí / Per exir a camí al llm. Bisbe de Mallorca tots los capellans y yo (També s'usa amb el verb eixir) (*, A-M, A-M)

→sortir-li a carrera (a algú), sortir-li al pas (a algú), a l'encontre, tallar-li camí (a algú)

▷no prendre (algú) per altre (en algun lloc) (ant.), deixar-se caure (p.ext.)

ENCAMINAR-SE

sortir-li a camí (a algú) SV, anar en sentit contrari al seu per reunir-se amb ell més prest que si l'esperassen (A-M)

Acaba de sortir-li a camí per dir-li el que pensa / Sentint lo metge venir aquests, encontinent se féu a camí a ells (*, A-M)

→tallar-li camí (a algú)

▷posar-se al costat (d'algú) (p.ext.)