no tenir boca SV, no saber què dir, què respondre, etc. (DIEC1)
No li diré pas tot el que sé; no tinc boca per a donar-li un disgust tan gran / Amb aquest individu ja no tinc boca: soc incapaç de fer-li entendre res / No tinc boca amb què contestar-li aquests comentaris / En tornar, no tenia prou boca per a lloar les vostres atencions (També s'usa amb la forma no tenir prou boca) (R-M, *, *, R-M)
→no trobar paraules, no tenir paraules
▷tenir cor (de fer alguna cosa) (ant.), bastar-li cor (a algú) (ant.)
no tenir boca SV, ésser molt callat o no queixar-se mai (A-M)
És un gust tenir aquesta companya de despatx, perquè no té boca
▷haver perdut la llengua (p.ext.), haver-se empassat la llengua (p.ext.)
no tenir boca per a negar res SV, ésser massa condescendent, no ésser capaç de negar res (A-M)
És tan bon jan que no té boca per a negar res (També s'usa amb la forma no tenir boca per a dir no)
▷no haver-n'hi de cuits (ant.), no haver-n'hi de tallats (ant.)
no tenir boca per parlar SV, estar en gran confusió o vergonya, no saber què dir (A-M)
Quan li ensenyaren els documents que demostraven el seu desfalc, no tingué boca per parlar (També s'usa amb la forma no tenir boca per contestar)
→no tenir paraules, quedar sense llengua