NINGÚ
ni una ànima SConj, cap persona / absolutament ningú (R-M, *)
Quan vaig arribar-hi no hi havia ni una ànima; després, la sala es va omplir / En aquell poble de dalt de la muntanya no hi vivia ni una ànima / Tothom estava callat, no se sentia ni una ànima / Per aquell camí, no hi passava mai ni una ànima (S'usa en contextos negatius) (R-M, *, *, *)
→ni Déu, ni Cristo, ni la mare que el va parir, ànima vivent, no haver-hi Déu que, no haver-hi un moix, ningú nat del món