DESEMPAT
la bona SD, en alguns jocs de pilota, jugada de desempat d'una partida (EC)
Juguem a deu i la bona (EC)
la bona SD, en alguns jocs de pilota, jugada de desempat d'una partida (EC)
Juguem a deu i la bona (EC)
a la bona de Déu SP, de qualsevol manera, a l'abandó / [fer alguna cosa] no seguint cap norma, pla, etc., deixant-se anar a l'atzar / sense preocupacions ni esment, de qualsevol manera (A-M, DIEC1, A-M)
Encara no sé com li han viscut, aquests arbres; els va plantar a la bona de Déu, sense atendre al temps favorable ni adobar la terra / Tot ho feis a la bona de Déu, i surt el que surt! (R-M, A-M)
a la bona de Déu SP, sense propòsit ni direcció precisa / [fer alguna cosa] no seguint cap norma, pla, etc., deixant-se anar a l'atzar / sense preocupacions ni esment, de qualsevol manera (R-M, DIEC1, A-M)
Va marxar a l'estranger a la bona de Déu, sense contracte de treball ni seguretat d'allotjament / Li agradava d'agafar l'automòbil i partir a la bona de Déu / Les petites penes y les alegries meves se'm presenten a la memòria tan confoses que, tirant-ho a la bona de Déu, ne faig un capmàs (R-M, R-M, A-M)
→a la ventura, a l'arrisc a la ventura, a l'atzar, a l'endeví, a l'aventura, a so de bernoi, a la galana, a la gulumbè, tal qual
▷sense timó (p.ext.), sense nord (p.ext.), a les palpentes (p.ext.), a la mercè de (p.ext.)
■ acostumar-se a la bona taula SV, acostumar-se algú al menjar de qualitat superior
Des que té un càrrec a l'ajuntament s'ha acostumat a la bona taula
▷agradar-li la bona taula (a algú) (p.ext.), ésser gormand (d'alguna cosa) (p.ext.), fer bona taula (p.ext.)
agradar-li la bona taula (a algú) O, agradar a algú el menjar de qualitat superior
Sempre va a restaurants de luxe, li agrada la bona taula, al teu germà
→agradar-li els bons bocins (a algú), tenir bon paladar
▷tenir ventre de gitano (ant.), acostumar-se a la bona taula (p.ext.), fer bona taula (p.ext.)
ara ve la bona O, expressió que s'usa per a crear expectació en un discurs, just abans d'introduir una afirmació important
Tothom esperava que el regal fos espectacular i quan el va obrir, ara ve la bona, només va trobar una capsa de sabates plena de paper de diari
ara ve la bona O, dit per a indicar un moment culminant
Estàs al millor moment de la novel·la, ara ve la bona, ja veuràs què passa quan se li declara
fer la bona (a algú) SV, afalagar / adular algú per aconseguir-ne un favor / procurar acontentar-lo, fer-se-li agradable per treure'n profit (R-M, *, A-M)
Lo milló seria que fes la bona a s'Administradó de correus / Per més que li facis la bona ell no cedirà ni un dels seus avantatges a favor teu / Si vols que et doni res, li hauràs de fer la bona (A-M, R-M, *)
→passar la mà per l'esquena (a algú), fer la pilota (a algú), fer la garangola (a algú), fer la gara-gara (a algú), fer la torniola (a algú), fer la garseta (a algú), fer sa boca dolça (a algú), fer la moixama (a algú), fer la pala (a algú), fer la parapinta (a algú)
fer-la bona SV, fer quelcom desencertat / fer un bon disbarat (R-M, DIEC1)
Ara sí que l'has feta bona! Has criticat el fill davant del seu pare / Demà, prepareu-vos, que la farem bona a la festa / La faríem bona si hi anéssim / Ahir, sí que la vam fer bona! (S'usa en pretèrit indefinit, en pretèrit perfet, en futur i en condicional. També s'usa amb el modificador ben en posició preadjectival) (R-M, *, *, *)
→fer-la grossa, fer-la blava, fer un mal cuinat, fer-ne una de bona, fer-ne de totes, fer bon catxo, fer una planxa, fer-ne una de crespa, fer-la de l'alçada d'un campanar, fer-la d'ase i seca, fer-ne una com un cabàs, fer-la com un lluç
fill de la bona ventura SV, fill de pares no casats entre si (A-M)
En aquell temps, si eres fill de la bona ventura no tenies dret a l'herència (També s'usa amb la forma fill de ventura)