Cerca
treure's (alguna cosa) de la boca SV, privar-se del necessari (R-M)
És tan altruista que es trauria tot el que té de la boca per donar-ho als altres / El germà gran és tan amant de la família, que s'ho trauria de la boca per tal que no manqués res als altres (*, R-M)
→treure's el pa de la boca, treure's el menjar de la boca, ferir-se de la boca
treure's (algú o alguna cosa) de sobre SV, quedar lliure d'una nosa o molèstia (R-M)
Quan hom li demana una cosa un xic complicada, s'ho treu de sobre i ho encarrega a un altre / Com que era un treballador poc eficaç, se'l va treure del damunt (També s'usa amb la forma treure's (algú o alguna cosa) del damunt) (R-M, *)
→treure racons, treure's (algú o alguna cosa) del davant, treure (algú) de casa, treure (algú o alguna cosa) del mig, donar-li els ossos (a algú)
treure-li (alguna cosa) de la boca (a algú) SV, anticipar-se a dir el que algú anava a dir / dir una cosa en el moment que l'altre anava a dir-la (DIEC1, A-M)
M'ha tret les paraules de la boca / Té raó; és un ingrat; m'ho ha tret de la boca, perquè jo també anava a dir-ho / M'ho ha tret de la boca; anava a dir justament que no val la pena d'entrar-hi (*, R-M, R-M)
→passar al davant (d'algú)
una cosa de no dir SQ, molt / moltíssim, extraordinàriament / una cosa extraordinària (EC, EC, A-M)
M'agrada una cosa de no dir / Ens vam divertir una cosa de no dir / Les eines li agraden cosa de no dir; aquest noi serà mecànic, quan serà gran (També s'usa ometent el quantificador un) (EC, EC, R-M)
→ultra mesura, amb bogeria, com una mala cosa
▷de no dir (p.ext.), no ésser de dir (p.ext.), ésser una capsa de sorpreses (p.ext.)
una mala cosa de SQ, emprat com a terme de comparació en frases en què es pondera la malesa, l'excés, etc., de quelcom (DIEC1)
Hi havia una mala cosa de mosques (Fr)
→una mala fi de, una infinitud de, una munió de
veure (alguna cosa) de bon ull SV, intuir la natura, la bondat, etc., d'una cosa, d'un afer, etc. (EC)
Els meus amics van veure allò que vaig fer de bon ull / Els meus pares van veure de bon ull que jo marxés d'excursió amb els meus amics / El pare no veu de bon ull l'amistat del seu fill amb aquell estranger; li sembla una persona poc recomanable (*, *, R-M)
→estar en condicions (de fer alguna cosa)
▷veure (alguna cosa) de mal ull (ant.), ésser repelós (a fer alguna cosa) (ant.), mirar (algú o alguna cosa) de bon ull (p.ext.), veure (algú o alguna cosa) amb bons ulls (p.ext.)
veure (alguna cosa) de color de rosa SV, jutjar amb optimisme / ésser massa optimista, veure-ho tot molt bell o molt fàcil (R-M, A-M)
Sempre veu les coses de color de rosa, mai no s'adona de les dificultats / No s'amoïna mai ni veu cap dificultat; tot ho veu de color de rosa / Els joves ho veuen tot de color de rosa (També s'usa amb la forma veure-ho tot de color de rosa) (*, R-M, EC)
▷veure (alguna cosa) de color rosa (v.f.), veure-ho negre (ant.), tocar de peus a terra (ant.), pintar-li (alguna cosa) de color de rosa (a algú) (inv.), color de rosa (p.ext.), bona ombra (p.ext.), no haver-n'hi per a tirar coets (p.ext.)
■ veure (algú o alguna cosa) de gairell SV, veure de costat
M'ha passat pel costat i l'he vist de gairell / He vist l'accident de gairell
→veure (algú o alguna cosa) d'esquitllentes, mirar (algú o alguna cosa) de biaix, mirar (algú o alguna cosa) al gairó, mirar (algú o alguna cosa) de cua d'ull, mirar (algú o alguna cosa) de reüll
veure (alguna cosa) de mal ull SV, pensar mal
Els meus avis veuen la meva amistat amb en Carles de mal ull / Els seus pares veuen de mal ull que festegi amb una noia molt més gran que ell (*, R-M)
▷veure (alguna cosa) de bon ull (ant.), mirar (algú o alguna cosa) de mal ull (p.ext.)
veure (alguna cosa) de mal ull SV, desaprovar / ésser reticent a alguna cosa (R-M, *)
Va veure això de mal ull / De bon principi tothom va veure de mal ull que s'instal·lés una sala de «bingo» al barri / Va veure de mal ull que aquell noi i jo festegéssim (*, R-M, *)
→ésser repelós (a fer alguna cosa)
▷veure (alguna cosa) de bon ull (ant.), estar en condicions (de fer alguna cosa) (ant.)