Cerca

SABER (v. tr.)

saber (alguna cosa) de bona part SV, saber alguna cosa per bon conducte, amb garanties de veritat (A-M)

Creu el que et dic, que ho sé de bona part

per bon conducte, de bona font, de bona tinta

conta-m'ho a mi (p.ext.)

PREVEURE

sentir (alguna cosa) de cap de nas SV, sospitar, adonar-se, endevinar les coses / sospitar alguna cosa, endevinar-la (A-M)

Sentia tot allò de cap de nas i va succeir tal com havia previst / Va passar el que jo sentia de cap de nas: el van enviar a Alemanya a treballar

sentir (alguna cosa) de nas

dir-li (alguna cosa) el cor (a algú) (p.ext.)

SOSPITAR

sentir (alguna cosa) de cap de nas SV, sospitar alguna cosa, endevinar-la (A-M)

Sentia el que li deien de cap de nas. Feia estona que ja ho havia endevinat

tenir la sensació (d'alguna cosa), fer la sensació (d'alguna cosa)

PREVEURE

sentir (alguna cosa) de nas SV, sospitar, adonar-se, endevinar les coses (A-M)

Sentia aquesta desgràcia de nas des de feia un any / Ja ha succeït el que jo sentia de nas ja feia temps; n'estava convençut / Hi tostemps les dones lo senten de nas (*R-MA-M)

sentir (alguna cosa) de cap de nas

tenir nas (p.ext.), estar cantat (p.ext.)

PICAR

tancar (alguna cosa) de cop SV, tancar fort (una porta), cloent-la sense emprar la clau (EC)

De l'enrabiada va tancar la porta de cop i va espantar els nens (S'usa normalment amb els noms finestra, porta, etc. com a complement)

TANCAR

tancar (alguna cosa) de cop SV, tancar fort (una porta), cloent-la sense emprar la clau (EC)

Tanca la porta de cop però sense fer soroll (S'usa normalment amb els noms finestra, porta, etc. com a complement)

deixar empès (p.ext.)

TOMBAR

tombar (alguna cosa) de quilla SV, fer inclinar una embarcació sobre un dels seus costats fins que pel costat oposat la quilla resti descoberta per damunt de la superfície de l'aigua (EC)

Van tombar la nau de quilla (Només s'usa amb noms que denoten embarcacions com a complement)

DESENTERRAR

treure (algú o alguna cosa) de l'oblit SV, tornar a donar actualitat (R-M)

La seva tasca de treure de l'oblit les velles cançons populars mereix tots els elogis / El director va treure aquell actor de l'oblit des del moment en què li va donar el paper protagonista (També s'usa amb el verb sostreure) (R-M*)

treure (alguna cosa) a la llum

relegar (algú o alguna cosa) a l'oblit (ant.), deixar (algú o alguna cosa) en l'oblit (ant.)

DESISTIR

treure's (alguna cosa) de la barretina SV, desistir / treure's del cap / no insistir en alguna cosa (R-MEC*)

Hauràs de treure't de la barretina això d'estudiar, perquè nosaltres no ens ho podem permetre

deixar córrer (alguna cosa), treure's (alguna cosa) del cap

no deixar (alguna cosa) de la mà (ant.)

RENUNCIAR

treure's (alguna cosa) de la barretina SV, desistir / treure's del cap / no insistir en alguna cosa (R-MEC*)

Si penses anar a la platja tan refredat, ja cal que t'ho treguis de la barretina perquè no et deixaran anar-hi (R-M)

deixar córrer (alguna cosa), treure's (alguna cosa) del cap

no deixar (alguna cosa) de la mà (ant.)