cop de gràcia SN, cop que es dóna amb alguna arma per acabar de matar qui està greument ferit / cop amb què hom mata un ferit per evitar que pateixi més (R-M, EC)
Li va donar el cop de gràcia amb l'espasa
▷fora de combat (p.ext.), donar l'estocada (a algú) (p.ext.)
cop de gràcia SN, allò que és decisiu, definitiu, per a aconseguir un resultat (EC)
El ram de flors que has regalat a la meva àvia ha estat el cop de gràcia per a guanyar-te-la
cop de gràcia SN, desgràcia que acaba d'arruïnar algú, materialment o moralment / allò que decideix la mort o la desfeta total d'algú (Fr, A-M)
Ja no estava gens content de la casa i això que li han fet ara ha estat el cop de gràcia; no vol pas treballar-hi més (R-M)
▷cop de sort (ant.), mal tanto (p.ext.), tenir una mala ensopegada (p.ext.)
cop de gràcia SN, cop que es dóna per acabar de matar qui està greument ferit / cop amb què hom mata un ferit per evitar que pateixi més (DIEC1, EC)
Li va donar el cop de gràcia i l'animal va caure desplomat a terra
▷fora de combat (p.ext.), donar l'estocada (a algú) (p.ext.)