Cerca
cop de geni SN, reacció violenta i sobtada (EC)
Va tenir un cop de geni i va rebotre el llibre per terra / No tinguis tants cops de geni, que així no adobaràs res (R-M)
▷cop de sang (p.ext.), treure el geni (p.ext.), tenir males llevades (p.ext.)
cop de gent SN, gentada / concurrència d'un gran nombre de persones en un indret (R-M, *)
Quin cop de gent hi havia a l'entorn d'aquells gitanos que feien ballar una cabra! (R-M)
→mig món, ones de gent
cop de gent SN, gentada / concurrència d'un gran nombre de persones en un indret (R-M, *)
A la porta del parc es veu un cop de gent; deu passar quelcom (R-M)
→mig món, ones de gent
cop de gràcia SN, cop que es dóna amb alguna arma per acabar de matar qui està greument ferit / cop amb què hom mata un ferit per evitar que pateixi més (R-M, EC)
Li va donar el cop de gràcia amb l'espasa
▷fora de combat (p.ext.), donar l'estocada (a algú) (p.ext.)
cop de gràcia SN, allò que és decisiu, definitiu, per a aconseguir un resultat (EC)
El ram de flors que has regalat a la meva àvia ha estat el cop de gràcia per a guanyar-te-la
▷la prova del nou (p.ext.)
cop de gràcia SN, desgràcia que acaba d'arruïnar algú, materialment o moralment / allò que decideix la mort o la desfeta total d'algú (Fr, A-M)
Ja no estava gens content de la casa i això que li han fet ara ha estat el cop de gràcia; no vol pas treballar-hi més (R-M)
→revés de fortuna
▷cop de sort (ant.), mal tanto (p.ext.), tenir una mala ensopegada (p.ext.)
cop de gràcia SN, cop que es dóna per acabar de matar qui està greument ferit / cop amb què hom mata un ferit per evitar que pateixi més (DIEC1, EC)
Li va donar el cop de gràcia i l'animal va caure desplomat a terra
▷fora de combat (p.ext.), donar l'estocada (a algú) (p.ext.)
cop de lliura SN, tribulacions inesperades, adversitats que ensenyen de viure previngut (A-M)
Un que se n'ha duits molts de cops de lliura, bada bé els ulls / Y axò qu'es sollerichs s'en han duyt en poch temps molts de cops de lliura (A-M)
→mal bocí, mal pas, mal trago, les de Caïm
[Mall. (A-M)]
cop de mà SN, acte ràpid, atrevit, etc., per a la consecució de quelcom / acció de curta durada efectuada per sorpresa i amb audàcia (DIEC1, EC)
El robatori d'aquest banc ha estat un cop de mà molt ben preparat (R-M)
→cop d'efecte
cop de mà SN, ajut, treball que hom fa circumstancialment per ajudar un altre (EC)
Si no pots acabar-ho, digues-ho a la Maria, que ara no té feina i li pots demanar un cop de mà / Mentrestant me donareu un cop de mà per parar la taula (*, A-M)
▷donar un cop de mà (en alguna cosa, a algú) (p.ext.), els bons oficis (p.ext.), cop de coll (p.ext.)