ésser llàstima SV, ésser lamentable (A-M)
És llàstima, de perdre el temps d'aquesta manera / Que és llàstima no poder remediar tanta misèria / Es gran llàstima que vós no ajau acabat (Només s'usa en tercera persona del singular. També es fa servir amb el modificador gran en posició prenominal) (EC, A-M, A-M)
→ésser pecat, ésser de plànyer, ésser de doldre, saber greu (a algú), no tenir consol
■ ésser llei de vida SV, dit per a fer referència a alguna cosa que s'esdevindrà indefectiblement
Això és llei de vida / Que els fills se'n vagin de casa és llei de vida
▷no haver-hi tutia (p.ext.), sempre han tingut bec les oques (p.ext.)
ésser llevat agre SV, tenir mal caràcter (A-M)
Aquestes dues germanes són llevat agre. No t'hi ajuntis, perquè no acabareu bé / A Alaró són llevats agres, ja ho haureu sentit contar; ells volien baratar el Sant Cristo amb pastenagues (pop.) (*, A-M)
→tenir males puces, tenir mals arrambatges, tenir el geni fort
[Mall. (A-M)]
ésser lliure (de fer alguna cosa) SV, tenir, algú, la facultat de fer alguna cosa o no fer-la, d'obrar com vol, de triar per ell mateix (EC)
Ets lliure de fer el que vulguis, però jo et recomano que t'ho rumiïs una mica millor
▷donar la llibertat (de fer alguna cosa, a algú) (inv.), tenir les mans lliures (p.ext.), ésser senyor (de fer alguna cosa) (p.ext.), permetre's la llibertat (de fer alguna cosa) (p.ext.)
ésser mà SV, en els jocs de pilota, tenir aquesta a les mans amb el dret de llançar-la (EC)
En aquest moment el nostre equip és mà. A veure si ho sap aprofitar
ésser mà SV, en certs jocs, esp. de cartes, ésser el primer dins l'ordre en què han de jugar els diferents jugadors / en certs jocs de cartes o de fitxes, ésser el primer en l'ordre dels jugadors (DIEC1, EC)
Jo era mà i es va avançar a tirar l'altre, per això va ser una partida nul·la (R-M)
ésser mà SV, ésser el primer en l'orde dels jugadors; ésser el qui rep la primera carta o fitxa quan les reparteixen i el qui la tira en començar el joc; en els jocs de pilota, tenir en les mans la pilota amb dret a llançar-la (A-M)
Fins ara havia perdut, però ara soc mà
ésser mal d'esclovellar (algú) SV, ésser difícil de convéncer, o de véncer, o de tractar (A-M)
Ton pare no vol prendre les medecines. És ben mal d'esclovellar!
→dur de pelar, dur de cap, arrimat a la seva, ésser de mal pelar (algú), ésser de la crosta dura, ésser del morro fort, ésser de mal ferrar (algú), ésser fortet de ferrar (algú)
[Mall., Men. (A-M)]
ésser mamella de monja SV, ésser de qualitat superior, tenir un sabor exquisit / ésser una cosa de qualitat superior, d'allò millor (DIEC1, A-M)
Aquesta melmelada que has preparat és mamella de monja, és finíssima (També s'usa amb la forma ésser teta de monja)
→cantar-hi els àngels, fondre's dins la boca, tenir bon paladar
ésser mart vell (algú) SV, tenir molta experiència (A-M)
Jo ja som mart vell y no vaig de perendengues (A-M)