FÀCIL
ésser de clau passat SV, no oferir cap dificultat / ésser molt evident o fàcil, de gran simplicitat (R-M, *)
Aquest problema és ben clar; la seva solució és de clau passat; en dos minuts el pots fer (R-M)
ésser de clau passat SV, no oferir cap dificultat / ésser molt evident o fàcil, de gran simplicitat (R-M, *)
Aquest problema és ben clar; la seva solució és de clau passat; en dos minuts el pots fer (R-M)
ésser de cotó fluix (algú) SV, (ésser) sensible (R-M)
Un alè d'aire li fa mal; és ben bé de cotó fluix / De seguida es refreda, sembla de cotó fluix (També s'usa amb el verb semblar) (R-M)
ésser de creure SV, ésser versemblant / merèixer ésser cregut (DIEC1, R-M)
És de creure que tot això ho diu sincerament; ell no sol fingir / És de creure que tot anirà tal com ens han dit; així que preparem-nos / Això és un disbarat, no és cosa de creure / No és cosa de creure, a null hom que vist no u hagués, les aventures e els desastres que nos són esdevenguts (També s'usa amb la forma ésser cosa de creure. Només s'usa en tercera persona del singular) (R-M, R-M, DIEC1, A-M)
■ ésser de dies SV, acabat de néixer
Aquesta criatura és de dies
ésser de dies SV, ésser vell, d'edat avançada (A-M)
Aquella persona era ja de dies quan es va casar / El seu avi ja era home de dies, però caminava molt lleuger / No hauien encara terra ni honor per ço com eren tant jóuens... e don Exemen Corneyl era ja de dies, e pesaua-li aquels mals ueya en Aragó tan grans (S'usa normalment amb l'adverbi ja) (*, R-M, A-M)
ésser de dir SV, una cosa ésser digna de dir-se / poder-se dir, ésser digna de manifestar-se (EC, A-M)
És de dir que va ser en Miquel qui va salvar aquell nen de morir ofegat
ésser de doldre SV, llàstima / ésser lamentable alguna cosa (Fr, *)
És de doldre que ara s'hagi de veure en una situació tan poc privilegiada / Un vellard com ell ja no és de dolre / N'és de dolrer la comtessa! (*, A-M, A-M)
ésser de faldó afegit SV, ésser pobre, tenir pocs recursos (A-M)
A casa nostra érem de faldó afegit. Tot el que tinc m'ho he guanyat
→ésser de faldó gros, no tenir corbam, no poder tirar pilota a l'olla, no tenir de què fer estelles, no tenir de què fer mànigues, no tenir més que els cinc dits de la mà per a treballar, no tenir res per espadar
[Val. (A-M)]
ésser de faldó gros SV, ésser pobre, tenir pocs recursos (A-M)
Tot era dir-los cara a cara que no's pensaven ser gent de faldó gros, ans bé entenien ser tan bons com ells (A-M)
→ésser de faldó afegit, no tenir corbam, no poder tirar pilota a l'olla, no tenir de què fer estelles, no tenir de què fer mànigues, no tenir més que els cinc dits de la mà per a treballar, no tenir res per espadar
[Val. (A-M)]
■ ésser de família SV, dit per a denotar semblança entre dues persones o més
Els dos amics són ben bé de família, s'assemblen de fets i fan les mateixes entremaliadures / S'assemblen molt, semblen de família (També s'usa amb el verb semblar)