ésser viu SN, ésser ben diferenciat, de forma i dimensions característiques, constituït bàsicament de C, H, O i N, organitzats en complexes molècules orgàniques constituïdes en cèl·lules reunides, generalment, en sistemes (EC)
Una planta és un ésser viu que neix, creix, es reprodueix i mor
ésser-hi SV, intervenir, figurar (EC)
No vaig voler ésser-hi: em feia por de perdre-hi bous i esquelles / Avui m'hi ha fet ésser! Tot el matí he estat treballant / No vols acceptar el preu que t'han dit, però ja veuràs com t'hi faran ser; no t'ho donaran per menys (EC, A-M, R-M)
ésser-ho tot (per algú) SV, ésser allò que constitueix l'essència d'una cosa, allò de què no es pot prescindir
La família ho és tot per a ell (EC)
ésser-li a cor (a algú) SV, ésser la intenció, ésser volgut (A-M)
Fem-vos saber que açò ens és fort a cor / Na Maria Margalida ens va explicar que li és a cor aconseguir la beca per anar a estudiar a l'Argentina (A-M, *)
→anar darrere (d'alguna cosa), anar a la saga (d'alguna cosa)
ésser-li damunt (a algú) SV, estar ja molt a prop d'algú perseguint-lo (A-M)
En veu devallar tres carrera uberta... Aviat los foren demunt, y no s'aturaven de dir: Es doblers o la vida! (A-M)
→a crem, a dos pams de, a frec de, a dos dits de, a tocar (d'algun lloc)
ésser-li la boca mesura (a algú) O, assolir tots els desitjos / poder demanar el que vulgui (R-M, DIEC1)
Ningú no li ha negat mai res; la boca li és mesura; té tot el que demana (R-M)
ja veurem què serà en ésser cuit O, ho diuen per a manifestar la incertesa sobre el resultat que pugui tenir una cosa (A-M)
—El teatre està que cau, però crec que els polítics es posaran d'acord per reformar-lo. —No te'n refiïs, ja veurem què serà en ésser cuit
▷Déu sap (p.ext.), ja en parlarem (p.ext.)
[Mall. (A-M)]
l'ésser necessari SD, Déu / ésser sobrehumà concebut com a exercint el seu poder sobre el món o una part del món i al qual és degut el culte dels homes (EC, *)
A casa creiem en l'ésser necessari
l'ésser suprem SD, expressió amb què hom designa la realitat primera i última, l'ésser que fonamenta tots els éssers i la mateixa existència del món i que dóna a la història el seu sentit darrer (EC)
No es podria imaginar el món sense l'existència de l'ésser suprem
l'ésser suprem SD, expressió amb què hom designa la realitat primera i última, l'ésser que fonamenta tots els éssers i la mateixa existència del món i que dóna a la història el seu sentit darrer (EC)
Creien que era un càstig de l'ésser suprem